Sobre aquest blog

Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twitter. Des d'aquest bloc us informarem de properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem

I ara Avel·lí Artís-Gener, Paraules d'Opòton el vell

Posted on | dissabte 21 d’abril de 2012 | 2 Comments



A les portes de la Diada de Sant Jordi, us proposem que busqueu, remeneu entre els llibres, aneu a les biblioteques, compreu o demaneu el llibre que hem pensat per a la propera tertúlia: Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener, perquè hem pensat dedicar tot el mes de maig –el mes que va néixer i que també va morir– a recordar-lo. 
I què tenen en comú Tísner, Pere Calders i Joan Sales? Doncs que tots són de 1912 i tots tres s'exiliaren a Mèxic. Emmarcarem la tertúlia en la celebració de l'any literari 2012, perquè ens hi han convidat a fer-ho des del comissariat de tal commemoració. Ja us avancem que més endavant tindrem la sort de comptar amb l'aportació de Laura Borràs, comissària d'aquesta festa literària i institucional.

Trobo molt encertat l’acrònim que Màrius Serra li va regalar i que retrata les diferents facetes de la vida de Tísner: T suggereix traductor, I il·lustrador i il·lusionador, S soldat i scrabblista, N ninotaire o novel·lista, E enigmista i escenògraf i R retratista i reporter. El mateix Tísner havia dit: “No puc dir qui sóc sinó què sóc i, encara, per aproximació.” 
Del 18 novembre de 1989, un dissabte, tinc una cinta de cassete que em recorda la tarda que vaig passar al seu pis de Barcelona. Em va impactar la cadència de la seva veu, greu i pausada, però també el seu somriure sorneguer. Tot era bonhomia, tot era parlar dels altres, sobretot del seu estimat Pere Calders. Segur que aleshores jo no era conscient de la importància de tenir enregistrada la nostra conversa. Quin greu que em sabria ara no tenir-la! 

Va entrar al món del periodisme als divuit anys, gràcies a Josep Janés i Oliver, amb qui feia la revista Bandera, un poeta extraordinari. “En Janés havia de fer una redacció només d’amics, que tinguessin ganes d’escriure i, és clar, en Janés hi confiava molt. Érem amics de fa molts anys i llavors va entrar en acció l’Àngel Estivill –aquell que després vaser el director de L’Hora, aquell setmanari d’aquell diari comunista– i jo. Després, de corrector vam tenir un noi que es deia Salvador Marsal i Picas; després vam tenir en Joan Sales, el d’Incerta Glòria... Bé, érem uns quants, tots molt amics, d’una edat semblant. Érem molt amics i vam fer una redacció amb molt bon ambient”. 
Autor d’una extensa bibliografia, que podreu trobar en els enllaços que compartim, però també de les traduccions d’obres de Truman Capote (A sang freda), Gabriel García Márquez (Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada), José Luis Borges (L’Aleph), Mario Vargas Llosa (Els cadells i altres narracions) o Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor).

Maria Antònia Oliver va dir que Paraules d’Opòton el vell (1969) era el llibre de Mèxic, la declaració d’amor a Mèxic, la terra que l’acollí. A través de l’Opòton (que podria ser un Tísner trapella), se’ns explica la història d’un descobriment al revés, dels indis que descobreixen Galícia. És un llibre ple de tendresa i de sentit de l’humor, àgil i fresc, però no frívol ni simple. Margarita Aritzeta el descriu com un llibre ple de cultura, de respecte i d’humanitat. I és que Tísner era així: trapella, tendre, amb bon humor, àgil i fresc.
Artís-Gener s’estimava molt les Paraules d’Opòton el vell: “Em vaig inventar la conquesta al revés. I el mèrit de la documentació que vaig haver de fer per a escriure-la. Pensa que no havia estat mai a Galícia i que vaig haver de treballar molt per a fer versemblant el viatge d’Opòton per terres gallegues. Però jo crec que el mèrit principal és la trapelleria”. 
Ell creia que per altres coses potser no, però que per les Paraules d’Opòton el vell seria recordat. I quina millor manera de fer-ho ara que ens apropem al seu centenari? 
Ah! I independentista i compromès amb la llengua fins al final... 

Us proposem les etiquetes #Tisner #Opoton i la menció a @artis_gener

Bona diada de Sant Jordi! 

Enllaços: 

Pàgina dels 100 anysTísner-Facebook 
A Twitter

(apunt fet per @npini)

Category: ,

Carretera secundària

Posted on | dimarts 28 de febrer de 2012 | No Comments




Si sou tuitaries, potser que el nom de Joan Carreras no us digui res. Però si us expliquem que és l’ànima darrera en @janquim, de ben segur que la cosa canvia. Els seus apunts i les seves anàlisis sobre twitter i el món 2.0 són tota una referència a la xarxa. Però és que a banda del bloc i les col·laboracions periodístiques, en @janquim pot acreditar una interessant trajectòria literària que ara us convidem a descobrir i gaudir. Per això, aprofitem que en Joan Carreras acaba de publicar la seva sisena novel·la per proposar-vos ‘Carretera secundària’ com el llibre per llegir i comentar durant el mes de març.



El llibre l’ha editat Proa i aquest és l’argument que es pot llegir a la contraportada:



El Jonàs passa un cap de setmana a casa del seu pare, viudo i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonàs que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars. Quina mena de persona és, el pare del Jonàs? I el Jonàs, pare i divorciat, reclòs en la seva feina d’il·lustrador, què en vol fer, de la seva vida? L’empremta d’aquestes preguntes no formulades pesa sobre el protagonista d’una història feta de mitges veritats que revelen veritats molt fondes. Una investigació policial amb desenllaç sorprenent acabarà de posar els personatges davant del mirall.


Proa presenta al gran públic un escriptor que durant vint anys ha tingut l’elogi de la crítica.


I aquestes, les primeres opinions que ha generat:




“Una obra emotiva e intensa, de calidad, para el gran público.”
Julià
Guillamon, La Vanguardia



“Una elegància enèrgica que recorda els guions dels germans Coen.”
Vicenç
Pagès, El Periódico


“La capacitat de narrar d’aquest autor és extraordinària. Hi ha molts
passatges [...] en què el lector pot tenir la impressió de llegir Auster.”
Jordi Llavina, El Mundo



“Una senyora novel·la, d’aquelles en què cada detall té sentit. Tan ben escrita que no es nota. Travada amb un ofici envejable. I apta per a un públic ampli.”
Eva Piquer, Avui


Com sempre, us deixem uns dies per buscar el llibre i fixem la data d’inici de la tertúlia per al proper 10 de març.


Farem servir les etiquetes #janquim i #carreterasecundaria



Category: , ,

Presentació del llibre Amunt, IV Premi Helena Jubany

Posted on | divendres 24 de febrer de 2012 | No Comments


Aquest apunt dóna el tret de sortida a noves iniciatives relacionades amb la literatura i els llibres a les quals ‘LlegimiPiulem’ vol sumar-se, compartir i donar a conèixer.

Així doncs, el proper dilluns 27 de febrer serem a la Llibreria Robafaves, a la presentació del llibre Amunt, el conte guanyador del IV Premi Helena Jubany.

A l’acte hi haurà l’actor Joan Pera, que ha posat veu a la narració oral de l’obra, i hi intervindran, ambdós per videoconferència, la Marina Guardiola, autora del llibre, i en Xavier Ribas, que l’ha il·lustrat.Enllaç

Per a qui no el conegui, el Premi Helena Jubany, de narració curta o recull de contes per a ser explicats, es creà amb la finalitat de mantenir viu el record de l’Helena, enamorada del món dels llibres des de tots els angles –lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera, bibliotecària, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes–, i d’encomanar el seu gust per la lectura i la ficció literària tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral.

Justament perquè és un premi de narració curta o recull de contes per a ser explicats, hem pensat que no n’hi ha prou amb la presentació del conte guanyador, i volem anar una mica més enllà.

Així, ja us podem avançar que l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, El Públic i @llegimipiulem, de cara al mes d’abril –més del llibre per excel·lència–, mirarem d’organitzar una lectura col·lectiva amb els contes premiats i alguns contes de l’Helena. Però de tot això ja en donarem detalls més endavant.

Amunt, de la Marina Guardiola, s’afegeix a la llista dels guanyadors d’altres convocatòries: El karma del carnisser, de Xavier Cabús (2008); Compta comptes, de Joan-Lluís Moreno i Congost (2009) i Blanc, de Jordi Soler i Comas (2010)

En darrer lloc, afegir que ens agrada especialment començar aquestes iniciatives al marge de les tertúlies 2.0 amb aquesta presentació, que ajudarà a la divulgació del Premi i a mantenir viu el record de l’Helena.

Per a més informació:


Associació Helena Jubany i Lorente: http://helena.jubany.cat/associacio/ i @helenajubany

Web de l’Helena Jubany (Mataró, 1974 – Sabadell, 2001): http://helena.jubany.cat/

I us proposem l'etiqueta #helenajubany per a seguir dilluns la presentació del llibre.

Category: , ,

L’esclat del volcà

Posted on | dimarts 31 de gener de 2012 | No Comments



Aprofitem aquest mes de febrer que arrenca tan fred per fer-vos una proposta literària que, pensem, caldejarà l’ambient: Vulcano, de Max Besora. I és que no volem que la lectura ens deixi indiferents. Creiem que ho podem aconseguir amb aquesta primera novel·la d’un autor prometedor, que ha editat el seu llibre gràcies a La breu, una editorial petita però compromesa amb la literatura catalana i molt activa a twitter (@labreuedicions). Amb Vulcano, La breu ha estrenat una col·lecció de narrativa amb la qual es volen donar a conèixer nous valors joves, arriscats, innovadors, sorprenents i de qualitat que comencen a treure el cap en el nostre àmbit lingüístic. Joventut, risc, innovació, sorpresa i qualitat són els ingredients que configuren aquest ‘Vulcano’, un llibre arriscat i potser polèmic, que esperem generi un debat ben “explosiu”.

Per obrir boca, podeu llegir l’argument del llibre:

“Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern.
A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.”

I aquí teniu una nota sobre l’autor:

Max Besora va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc.
Des de fa tres anys treballa de professor de català i castellà per a estrangers. L’any 2008 va guanyar el Premi Benet Ribas de poesia amb L’espectre elec-tromagnètic i amb els diners del botí finança els seus estudis universitaris.

Iniciarem la tertúlia el proper dia 10 de febrer, amb les etiquetes #llegimvulcano i #maxbesora, i també com sempre #llegimipiulem.

PD: Aprofitem també per renovar el nostre avatar a twitter, amb una nova imatge per als dies de fred i dissenyada, com sempre, per la Regina Puig.

Category: , , ,

Breu i en català!

Posted on | dijous 1 de desembre de 2011 | No Comments

A Llegim i piulem ens hem adelitat sovint amb la peça petita, amb l'obra fragmentària: els exercicis d'estil, la poesia, la càpsula assagística i l'aforisme, la joia digital... Ara, volem continuar amb aquesta experiència lectora tot acostant-nos a la narrativa breu, al conte.

La tradició catalana, sobretot la del segle xx, n'és ben llarga i esponerosa. Hem volgut, per tant, dedicar-hi una tertúlia, que començarem ara, el pròxim dia 10, i que mantindrem durant els mesos de desembre i gener.

De la llarga llista d'autors de la literatura catalana que han conreat -i conreen-, amb mestria, el gènere, hem triat Montserrat Roig i El cant de la joventut, perquè s'acaba de commemorar el 20è aniversari de la mort de l'autora i hem trobat que fóra una bona manera de participar encara -i mantindre'n l'actualitat- en l'homenatge que la catosfera li acaba de retre; i perquè trobem aquest seu recull una literatura delicada de gran alé vital.
En parlarem amb les etiquetes #MontserratRoig i #cantjoventut

Aquesta vegada, a més, volem emmarcar la tertúlia en l'exploració d'un quefer literari amb molt bona salut a casa nostra i en l'acostament a una gran nòmina de contistes, esdevinguts clàssics, i de grans (joves) promeses (consolidades) de la literatura catalana.
Vos n'anirem parlant i piulant i volem que vos hi animeu també vosaltres. Heus ací les nostres propostes per a aquesta tertúlia #breuiencatala
  • Com en aquell #Xocolata desfeta a la manera de, vos convidem, de nou, a que escriviu (als vostres blogs) sota el títol de Breu i en català, sobre un conte, un relat d'autor català que estimeu i del qual recomaneu la lectura.
  • Talment fem amb #piulempoesia, vos encoratgem a que compartiu propostes (contistes, reculls, relats, citacions de narrativa breu catalana, etc.) i les vostres pròpies creacions, mitjançant les vostres piulades i l'etiqueta #breuiencatala

Category: , , , , , , ,

I ara 'Una terra solitària', de Bel Olid

Posted on | dijous 20 d’octubre de 2011 | No Comments



Després de Grans èxits, us proposem la lectura d’Una terra solitària, de Bel Olid (Mataró, 1977). Publicat per l’Editorial Empúries el passat abril, cal que sapigueu que Una terra solitària es va emportar el Premi Documenta 2010. Tot i que aquesta és la seva primera novel·la, Bel Olid ja havia publicat l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (Premi Rovelló 2010) i el conte Crida ben fort, Estela (Premi Qwerty al millor llibre infantil 2009).
L’autora amb ja tres premis a la butxaca retrata sense eufemismes tres generacions d’immigrants, i ho fa a través de tres veus distintes. I diu que va escriure aquesta història a raig, en uns quants dies de no menjar i no dormir, com si algú li dictés. Com va escriure Sebastià Benassar, Una terra solitària és una novel·la que parla de la supervivència i de la valentia. I sempre des del punt de vista de les dones, que són les que han tirat sempre endavant.
Immigració, abusos sexuals, la relació entre dues dones, la cultura i la lectura, són només alguns dels temes que van lliscant en cada capítol.
Un breu fragment per fer-vos-en venir ganes: “Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal”.
I a Una terra solitària també hi trobarem una banda sonora pròpia en català, que es converteix en un repàs de la música més contemporània, o sigui que llegirem, piularem i escoltarem!
Us deixem uns dies per comprar-lo i/o demanar-lo a les biblioteques, i començarem la tertúlia a principis de novembre.
Les etiquetes #belolid #unaterrasolitaria
Bona lectura!

Category: ,

Tanquem la tertúlia sobre #gransexits

Posted on | dimarts 18 d’octubre de 2011 | No Comments

Tanquem la tertúlia sobre #gransexits de l'Editorial Moll (@edimoll) i engeguem els motors per a la propera. Podeu saber o repassar tot el que s'ha dit en aquesta tertúlia poètica a través dels tweetdocs que podeu consultar aquí, aquí i aquí.

I també podeu consultar les piulades específiques sobre cada poeta:

Manel Marí [enllaç]
Josep Lluís Aguiló [enllaç]
Sebastià Alzamora [enllaç]

Les etiquetes #gransexits #manelmari #sebastialzamora #jlaguilo i #pjmartorell queden ara en les vostres mans.

Recordeu que també podeu continuar compartint poesia amb l'etiqueta #piulempoesia.

Us esperem a la propera tertúlia!

Category: , , , , , ,

Llegim i Piulem, millor bloc corporatiu de literatura als Premis Blocs

Posted on | dimarts 4 d’octubre de 2011 | No Comments



Dissabte 1 d’octubre vam ser (Neus Pinart i Judith Vives físicament i Laura Santacruz de forma virtual) a La Seu d’Urgell, a la cerimònia d’entrega dels Premis Blocs Catalunya que organitza l’associació STIC.Cat. El bloc de ‘Llegim i Piulem’ va resultat el guanyador en la categoria de millor bloc corporatiu de literatura. Vam recollir el premi de mans de l’escriptor andorrà Albert Villaró. No cal que us expliquem l’alegria i satisfacció que ens ha fet aquest premi, pel que suposa de reconeixement a aquest projecte iniciat fa tan sols un any i mig. Un projecte que s’ha desenvolupat des de la ciutadania, des del gust per la lectura i que es vol al marge dels interessos dels mercats editorials i des de les institucions; amb la voluntat de compartir i fer participatiu el plaer per la lectura i amb el desig de posar en contacte persones amb interessos comuns, que parlem la mateixa llengua i que procedim de diferents punts dels Països Catalans. Per això, aquest premi és també un reconeixement a totes i tots els lectors i piuladors que participen en les tertúlies i les activitats que proposem, així com també a les editorials i les llibreries que ens en fan difusió.

La cerimònia d’entrega dels Premis Blocs Catalunya es va celebrar a la Sala de Cultura Sant Domènec de la capital de l’Alt Urgell. En total es van repartir 24 premis, distribuïts en 12 categories temàtiques (dins les quals es distingia entre blocs personals, corporatius i professionals), i dos premis especials STIC. A la web d’STIC.cat podeu trobar la llista completa de guardonats [enllaç], i al bloc Betes i clicks, que també va resultar premiat, hi trobareu [enllaç] un apunt amb comentaris sobre tots els blocs que es van endur premi.

La dissenyadora Regina Puig, autora del nou logotip de 'Llegim i Piulem', ens ha fet una versió especial de l'avatar per celebrar aquest premi, el podeu veure il·lustrant aquesta entrada i també com a avatar al nostre twitter.



A banda, us deixem amb algunes fotografies més de l'acte d'entrega dels Premis Blocs.


Fotografia de grup de tots els premiats a la quarta edició dels Premis Blocs


Piulant la gran notícia a Twitter després de recollir el premi.


Amb l'alcalde de La Seu d'Urgell, Albert Batalla


Category: ,

Grans èxits del moment

Posted on | dissabte 3 de setembre de 2011 | No Comments

Poesia catalana. Autors vius i en ple rampell creador. 
L'espectacle de quatre camins diferents vers sengles estadis de maduresa poètica. Quatre mantenedors que els presenten i glossen des de proses captivades pels seus versos i que formen part, també, de les veus i els móns propis de què sembla reblerta la literatura catalana actual. 
Les Illes Balears. 
Una escola vital.

Això hem trobat a Grans èxits (#gransexits): la poesia de quatre autors illencs: Manel Marí (#manelmari), Sebastià Alzamora (#sebastialzamora), Pere Joan Martorell (#pjmartorell) i Josep Lluís Aguiló; (#jlaguilo) i la presentació que en fan Miquel Cardell, Miquel de Palol, Ponç Pons i Enric Sòria, respectivament.

Per tot això i amb nova traça, de nou #piulempoesia i aquesta vegada, ho fem amb un recull antològic que volem que ens siga porta d'entrada a la producció literària illenca, amb una sembra de grans èxits per acréixer el coneixement de l'obra d'aquests autors que ara vos proposem. 

En definitiva, amb una nova aposta: una nova tertúlia a @llegimipiulem que començarem el 15 de setembre. 

Category: , , , , , ,

LlegimiPiulem als Premis Blocs 2011

Posted on | divendres 15 de juliol de 2011 | 1 Comment




Enguany ens hem presentat per primera vegada als Premis Bloc Catalunya 2011, organitzats per l’STIC.

Tot i que Twitter és l'eina principal d'aquesta nostra tertúlia literària 2.0, aquesta tertúlia literària 2.0, ja fa temps que vam iniciar aquest bloc, per complementar les tertúlies.

Si us interessa el que hi posem, ens podeu votar. Per votar cal estar registrat. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de facebook o twitter. Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari i des de aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2011, on hi ha 12 categories temàtiques. LlegimiPiulem és a la categoria 'Literatura'.

Podeu trobar més informació del procés votació en aquest enllaç.

Category:

Tertúlia actual



Piulem Poesia

Seguidors