De rosa i diada

Posted on | dissabte, 23 d’abril del 2011 | No Comments

És Sant Jordi. Demà anunciarem la nova tertúlia encara que amb una, dues, tres i quatre píndoles informatives ja en deveu tindre alguna teoria... Abans, però, volem oferir un agraïment de rosa i diada a Oreto Doménech (a la foto), això és @ariadnalaberint, per la cura exquisida que ha tingut d'aquesta tertúlia #poeticaidigital que ara es clou; per haver-nos menat amb sensibilitat i evident mestratge per noves textualitats, de manera virtual i, a més, presencial en una espectacular lectura pública a la Fira del Llibre de València el passat 15 d'abril.

(Oreto Doménech i públic assistent a la lectura pública de la Fira del Llibre de València)

De la mateixa manera, agraïm la implicació en la tertúlia al Grup de Recerca d'Estudis literaris i noves tecnologies Hermeneia (@Hermeneiatweets) i especialment a la professora Laura Borràs; (@LauraBorras) com també als autors Ton Ferret (@tonferret) i Isaías Herrero (@11kosmos) per la participació en aquesta nova experiència lectora.

I, per descomptat, gràcies a desdir a tots els lectors i lectores que heu acceptat l'agosarament de la proposta, vos hi heu deixat dur i heu compartit amb nosaltres aquesta descoberta.
Així mateix, moltíssimes gràcies a aquells i aquelles que heu fet de #piulempoesia una etiqueta a hores d'ara ben viva i que amb la passió de tots podem convertir en un clàssic... No l'abandonem si no ho voleu: #piulempoesia encara i sempre!

Ha estat veritablement una festa. Demà serà a un... que vos convidarem! Mentrestant, senzillament vos diem:

Bona Diada i bones lectures!

(Fragment de Senzillament dic, de D. Larsen. Trad. d'alumnes del Màster de literatura en l'era digital de la Universitat de Barcelona)

Parar una màquina

Posted on | dilluns, 28 de febrer del 2011 | No Comments

En el temps de la cibernètica, l'important és saber parar una màquina.

Joan Fuster.

Amb un mig somriure còmplice entenem que la ironia fusteriana no carrega precisament contra les màquines, sinó que, disparant com el franctirador que era, ens situa al centre de la diana. Actualment, el ciberespai és l’indret on qualsevol art, com per exemple la literatura, pot experimentar tot explorant els seus propis límits. La creació literària es mostra multiforme a la xarxa: moltes vegades s’hi assembla a la publicació “tradicional” en paper; d’altres, amb obres més acostades a l’art, se situa més a prop de la imatge i de vegades, amb creacions literàries genuïnament digitals o amb altres artefactes producte de l’era que vivim (com ara “màquines que escriuen”, reescriptures/relectures d’altres obres o exercicis de traducció d’obres digitals) se’ns apareix original i rebel, i no fa altra cosa que qüestionar tot allò que semblava consolidat.

Però aquest entorn digital que ja fa uns anys que existeix i es desenvolupa, pel que es veu, també recupera espais per a la literatura que semblaven oblidats: la socialització del text, el diàleg entre els lectors i, en algunes ocasions, amb els autors. La creació literària, ara, torna a ser, en molts casos, pública i compartida, com en aquesta tertúlia de Llegim i piulem, on, amb cada obra, s’estableix un llarg diàleg entre els lectors i, de vegades, amb els autors... Un diàleg que traspassa allò purament literari i que es converteix en cultural, en concretar-se en trobades, presentacions, etc.

Tot seguit teniu els enllaços a través dels quals podreu accedir a les obres que llegirem al llarg de la tertúlia del mes de març, #poeticaidigital. Cada obra té una brevíssima ressenya, basada en la lectura i, per tant, purament subjectiva. Han estat ordenades seguint el criteri alfabètic del cognom dels autors i autores i no d’acord amb les seues característiques peculiars.

La majoria no tenen instruccions, encara que algunes ens hi donen alguna indicació. Jo només us recomane que llegiu, que exploreu, que observeu i que gaudiu de l’experiència de lectura.

ISOPOEMA, Lluís Calvo. Un experiment que ens obliga a jugar. Confegit amb el Poema del no de Lluís Calvo. #calvo

NOTHINGTEMPS, Lluís Calvo. Pensaments encadenats contrarellotge. #calvo

CAMINANT, J. M. Calleja. Qui és qui camina amb aquesta indumentària? #calleja

TRANSFORMACIÓ, J. M. Calleja. Quan ho dius, es transforma. #calleja

SERIAL CHICKEN, J. Cervera. Barcelona negra: misteri en 140 caràcters #cervera

INTERMÍNIMS DE NAVEGACIÓ POÈTICA, Ramon Dachs. Poemes mínims baules d’un camí infinit. #dachs

RETORN A LA COMALLEGA, Ton Ferret. Relat sobre un lloc (imaginari?) i d’una gent molt particulars. #ferret

THE FUGUE BOOK, Ton Ferret. Si teniu compte a Facebook la història es desenvoluparà a la vostra safata de correu. #ferret

POEMES, Carles Hac Mor i Ester Xargay. Duel de plomes amb fons suau. #hacmor #xargay

LA CASA SOTA EL TEMPS, Isaías Herrero. Una cosmogonia atrapada en la porta d’una casa. Un univers de ficció del qual tu ets protagonista. #herrero

DEUS EX MACHINA, Isaías Herrero. La màquina teixeix la xarxa amb allò vell i allò nou... On és Déu? #herrero

SENZILLAMENT DIC, Deena Larsen. Paraules que amaguen secrets, que es despleguen en significats, que dansen al so de la melodia en un diàleg amb nosaltres. #larsen (Versió original: I'm Simply Saying)

TETRA, Daniel Ruiz. Quatre punts, tres colors i multitud de versos. #ruiz

POESIA ASISTIDA PER COMPUTADORA, Eugenio Tisselli. L’ofici de poeta... o descobrir on rau la poesia. #tisselli

AMOR DE CLARICE, Rui Torres. Un conte de Clarice Lispector convertit en poema i posteriorment tra(du)ït. #torres (Versió original: Amor de Clarice)

CAOSFLOR, Pedro Valdeolmillos. Les coses s’acceleraran a mida que avances... com en la vida #valdeolmillos

TANTDERêVES, Pedro Valdeolmillos. Tants somnis en l’aire... #valdeolmillos

Oreto Doménech (@ariadnalaberint), curadora de la tertúlia sobre poesia i literatura digital del mes de març.