Visca el talent literari!

Posted on | dissabte, 12 de gener del 2013 | 1 Comment

Encetem el 2013 amb una proposta lectora plena de talent. La del jove periodista i escriptor Jordi Nopca, que ens ha divertit i sorprès amb la seva primera novel·la El talent, una aventura metaliterària que, esperem, sigui també del vostre gust. Perquè aquesta és la novel·la que us suggerim per estrenar l’any lector. Un any en què, com us hem avançat, volem espaiar i aprofundir en els llibres i les tertúlies (la d’#ElTalent l’allargarem durant tot el mes de gener i febrer), i fer-ho també aprofitant altres eines com Pinterest o Spotify.En aquesta ocasió, a més, també comptem amb la veu del propi autor, que acaba d’estrenar el seu perfil a twitter (@jordinopca).

Editada per uns vells coneguts de Llegim i Piulem, Labreu Edicions, El talent té com a protagonistes a dos joves de 25 anys que volen muntar la seva editorial, Edicions del cocodril, i aconsegueixen un prototip que permet detectar talents literaris. El posen a prova durant un cap de setmana a Lisboa que es converteix en una bogeria plena de persecucions, tirotejos, fantasmes i altres catàstrofes. No es pot explicar més d’una novel·la que ens portarà al fons de la creació literària. Ens acompanyeu en aquest viatge?

L’esclat del volcà

Posted on | dimarts, 31 de gener del 2012 | No Comments

Aprofitem aquest mes de febrer que arrenca tan fred per fer-vos una proposta literària que, pensem, caldejarà l’ambient: Vulcano, de Max Besora. I és que no volem que la lectura ens deixi indiferents. Creiem que ho podem aconseguir amb aquesta primera novel·la d’un autor prometedor, que ha editat el seu llibre gràcies a La breu, una editorial petita però compromesa amb la literatura catalana i molt activa a twitter (@labreuedicions). Amb Vulcano, La breu ha estrenat una col·lecció de narrativa amb la qual es volen donar a conèixer nous valors joves, arriscats, innovadors, sorprenents i de qualitat que comencen a treure el cap en el nostre àmbit lingüístic. Joventut, risc, innovació, sorpresa i qualitat són els ingredients que configuren aquest ‘Vulcano’, un llibre arriscat i potser polèmic, que esperem generi un debat ben “explosiu”.

Per obrir boca, podeu llegir l’argument del llibre:

“Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern.
A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.”

I aquí teniu una nota sobre l’autor:

Max Besora va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc.
Des de fa tres anys treballa de professor de català i castellà per a estrangers. L’any 2008 va guanyar el Premi Benet Ribas de poesia amb L’espectre elec-tromagnètic i amb els diners del botí finança els seus estudis universitaris.

Iniciarem la tertúlia el proper dia 10 de febrer, amb les etiquetes #llegimvulcano i #maxbesora, i també com sempre #llegimipiulem.

PD: Aprofitem també per renovar el nostre avatar a twitter, amb una nova imatge per als dies de fred i dissenyada, com sempre, per la Regina Puig.