Com ja hem explicat en apunts anteriors, vam estar convidades per la doctora Laura Borràs, a participar amb el nostre projecte en la celebració de l'Any literari 2012, dedicat als autors Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener.

I ho hem volgut fer compartint-ne la lectura de cada un d'aquests autors en sengles tertúlies. Ja n'hem gaudit de les dedicades a Tísner i a Calders. Ara, comencem un #piulempoesia dedicat a Joan Sales i, al novembre, posarem en marxa la tertúlia dedicada a Incerta glòria.

En aquest marc de celebracions, des del Centre de Normalització lingüística de l'Hospitalet de Llobregat, Fran Ruvir ens va propoposar d'afegir-nos als actes que s'hi celebraran en aquella localitat el 27 d’octubre, als jardins del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet. 

I així ho hem fet, hem organitzat, a Mataró i València, tot d'activitats per recordar i llegir plegats aquests tres grans autors de la literatura catalana del segle XX.

València.

Dissabte 27 d'octubre, 12h, Llibreria La Traca 

C. Enrique Navarro, 15, Benimaclet

VERMUT LITERARI: CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA DE PERE CALDERS

Amb Moisés Llopis i David M., que ens parlaran de les seues lectures de La ratlla i el desig i de L'arbre domèstic.
I amb tots els que hi acudiu a llegir i compartir el vostre Pere Calders!

No hi falteu, vos hi esperem!

Per al mes de setembre us vam proposar (re)llegir #CroniquesVO, de P_Calders i potser ja toca recollir el que n’ha anat sortint de tot plegat.

Vam fer-ne un Storify molt al principi. Hem afegit la música de les Cançons de la veritat oculta, de Judit Neddermann, al nostre compte de Spotify. Cada cop ens agrada més el nostre Pinterest, que creix a cada lectura; aquí teniu el recull d’imatges que hem anat compilant els lectors de Cròniques (Quan el mes de maig vam llegir Paraules d’Opòton el vell, de Tísner, no el vam crear, però hem optat per obrir-li un Pinterest, i prometem alimentar-lo).

També hem anat actualitzant el grup que vam crear a Diigo, per a compartir informació sobre l’autor i l’obra #CroniquesVO. Us convidem a consultar-lo.
Finalment, si voleu resseguir les piulades que s'han generat a la tertúlia, podeu fer-ho aquí.

Ara, com a traca final, tenim algunes propostes més.

- Dedicarem l'octubre a altres activitats literàries diferents de la tertúlia sobre els tres autors del centenari. com és? Doncs, perquè Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat ens va fer saber que muntaven una Jornada Sales, Calders i Tísner pel proper 27 d’octubre, i ens hem engrescat a muntar activitats al voltant dels tres autors de l’any literari també a Mataró i a València. En molt, molt breu, us penjarem nou apunt amb el programa d’activitats, que comptarà amb xerrades, una simultània d’Scrabble, lectures de contes, lectures en veu alta de textos escollits, exposicions, etcètera.

- El mes de novembre serà el mes dedicat a Joan Sales. Aneu desempolsegant Incerta glòria, perquè aquest serà el llibre que farem. Com que és una obra densa, però que cal llegir de totes totes, podeu avançar la lectura i anar preparant la tertúlia. Abans, però, us proposem fer un #piulempoesia de Joan Sales, que començarem el proper dilluns 15 d'octubre, i que convidem tothom a participar-hi. 

Com ja vam anunciar al mes de juliol, la tertúlia de setembre la dedicarem a les Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, autor que compta amb un perfil a Twitter, @P_Calders, des del qual ens regalarà durant aquest temps de diàleg, tot de piulades sobre l'obra. Nosaltres a partir d'aquest moment farem servir sempre l'etiqueta #CroniquesVO per tal de facilitar el seguiment de totes les aportacions a la tertúlia.

Talment la que vam dedicar a Paraules d'Opòton el vell, d'Avel·lí Artís-Gener, i de la mateixa manera que la que dedicarem a Joan Sales i Incerta glòria, al novembre, aquesta tertúlia d'ara és la nostra manera de contribuir, de participar de la commemoració de l'Any literari 2012, dedicat a tots tres autors.

Com es pot comprovar a la pàgina web dedicada a l'efemèride, el treball dut a terme per la comissària d'aquesta celebració institucional, la doctora Laura Borràs, i pel seu equip és excel·lent. Hi ha tot de possibilitats per acostar-se als autors i acompanyar-ne la lectura. Per tant, des d'aquest moment, us convidem, també, a fer aquest recorregut amb nosaltres.

Cròniques de la veritat oculta és un recull de 33 contes que mostren gran part de l'univers caldersià, des del qual de segur que ens sentirem interrogats per aquest nostre d'ara, i ens deixarem seduir per l'agudesa d'aquest clàssic modern de la literatura catalana.

Volem compartir una tertúlia curulla de @P_Calders  però també de les diferents lectures que cada un de nosaltres en fem; reblerta d'opinions, d'experiències lectores, de la nostra relació amb els seus personatges, amb els objectes que les habiten, amb els móns a què remeten... És per això que esperem els vostres tuits, les vostres veus!

Sembla que aquesta tertúlia, com un personatge de Calders, ha decidit fer via pel seu compte i no sotsmetre's al temps (im)previstos ni a les dates habituals. Ho celebrem. Tanmateix, volem fer-vos encara dues propostes més:

Volem tornar als orígens, a la Xocolata desfeta a la manera de... (en la nostra primera tertúlia vam proposar de fer una breu composició que imitara els exercicis d’estil de Joan-Lluís Lluís, i va ser tot un èxit!).
Així, des d’allò, però també inspirades per això altre: hem pensat que, partint dels títols dels contes de les Cròniques, us animeu a crear la vostra pròpia crònica de la veritat oculta en homenatge a Calders, breus relats  -o poemes, o videolits, o...- inspirats en l’univers caldersià i sobretot en el recull que comentem. 
Podeu publicar-la als vostres blogs o pàgines, o bé, fer-nos-la arribar a través del correu electrònic. De totes, això sí, en farem difusió.

Els contes són plens de personatges i d’andròmines que si bé no són simbòlics remeten al món de l’ordre, del seny, dels bons costums o al del somni, del jo, de l’art... Hi ha tot de  personatges, d’objectes, d’espais que podem ajuntar i exposar en una mena de museu 2.0, això és... fer-ne exposició a Pinterest! Alguna cosa semblant al que vam fer amb #lagatera però tenint ara en compte això, que allò que ens agradaria és compilar l’univers que contenen les Cròniques...

Una altra Memòria dels objectes... un armariet, un jardí banyat per la lluna, una maleta marinera...

A les portes de la Diada de Sant Jordi, us proposem que busqueu, remeneu entre els llibres, aneu a les biblioteques, compreu o demaneu el llibre que hem pensat per a la propera tertúlia: Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener, perquè hem pensat dedicar tot el mes de maig –el mes que va néixer i que també va morir– a recordar-lo. 

I què tenen en comú Tísner, Pere Calders i Joan Sales? Doncs que tots són de 1912 i tots tres s'exiliaren a Mèxic. Emmarcarem la tertúlia en la celebració de l'any literari 2012, perquè ens hi han convidat a fer-ho des del comissariat de tal commemoració. Ja us avancem que més endavant tindrem la sort de comptar amb l'aportació de Laura Borràs, comissària d'aquesta festa literària i institucional.

Trobo molt encertat l’acrònim que Màrius Serra li va regalar i que retrata les diferents facetes de la vida de Tísner: T suggereix traductor, I il·lustrador i il·lusionador, S soldat i scrabblista, N ninotaire o novel·lista, E enigmista i escenògraf i R retratista i reporter. El mateix Tísner havia dit: “No puc dir qui sóc sinó què sóc i, encara, per aproximació.” 

Del 18 novembre de 1989, un dissabte, tinc una cinta de cassete que em recorda la tarda que vaig passar al seu pis de Barcelona. Em va impactar la cadència de la seva veu, greu i pausada, però també el seu somriure sorneguer. Tot era bonhomia, tot era parlar dels altres, sobretot del seu estimat Pere Calders. Segur que aleshores jo no era conscient de la importància de tenir enregistrada la nostra conversa. Quin greu que em sabria ara no tenir-la! 

Va entrar al món del periodisme als divuit anys, gràcies a Josep Janés i Oliver, amb qui feia la revista Bandera, un poeta extraordinari. “En Janés havia de fer una redacció només d’amics, que tinguessin ganes d’escriure i, és clar, en Janés hi confiava molt. Érem amics de fa molts anys i llavors va entrar en acció l’Àngel Estivill –aquell que després vaser el director de L’Hora, aquell setmanari d’aquell diari comunista– i jo. Després, de corrector vam tenir un noi que es deia Salvador Marsal i Picas; després vam tenir en Joan Sales, el d’Incerta Glòria... Bé, érem uns quants, tots molt amics, d’una edat semblant. Érem molt amics i vam fer una redacció amb molt bon ambient”. 

Autor d’una extensa bibliografia, que podreu trobar en els enllaços que compartim, però també de les traduccions d’obres de Truman Capote (A sang freda), Gabriel García Márquez (Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada), José Luis Borges (L’Aleph), Mario Vargas Llosa (Els cadells i altres narracions) o Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor).

Maria Antònia Oliver va dir que Paraules d’Opòton el vell (1969) era el llibre de Mèxic, la declaració d’amor a Mèxic, la terra que l’acollí. A través de l’Opòton (que podria ser un Tísner trapella), se’ns explica la història d’un descobriment al revés, dels indis que descobreixen Galícia. És un llibre ple de tendresa i de sentit de l’humor, àgil i fresc, però no frívol ni simple. Margarita Aritzeta el descriu com un llibre ple de cultura, de respecte i d’humanitat. I és que Tísner era així: trapella, tendre, amb bon humor, àgil i fresc.

Artís-Gener s’estimava molt les Paraules d’Opòton el vell: “Em vaig inventar la conquesta al revés. I el mèrit de la documentació que vaig haver de fer per a escriure-la. Pensa que no havia estat mai a Galícia i que vaig haver de treballar molt per a fer versemblant el viatge d’Opòton per terres gallegues. Però jo crec que el mèrit principal és la trapelleria”. 

Ell creia que per altres coses potser no, però que per les Paraules d’Opòton el vell seria recordat. I quina millor manera de fer-ho ara que ens apropem al seu centenari? 

Ah! I independentista i compromès amb la llengua fins al final... 

Us proposem les etiquetes #Tisner #Opoton i la menció a @artis_gener

Bona diada de Sant Jordi! 

Enllaços: 

A la web de l’AELC

A la Viquipèdia

A Lletra

A l’Enciclopèdia.cat

Pàgina dels 100 anysTísner-Facebook 

Foc d’encenalls: Tísner i Josep Maria Francès, companys de viatge. 

Vídeos

Imatges

Catàleg d’obres publicades a Edicions 62 

Catàleg de l’obra completa a Proa

A Twitter

(apunt fet per @npini)