L’esclat del volcà

Posted on | dimarts, 31 de gener del 2012 | No Comments

Aprofitem aquest mes de febrer que arrenca tan fred per fer-vos una proposta literària que, pensem, caldejarà l’ambient: Vulcano, de Max Besora. I és que no volem que la lectura ens deixi indiferents. Creiem que ho podem aconseguir amb aquesta primera novel·la d’un autor prometedor, que ha editat el seu llibre gràcies a La breu, una editorial petita però compromesa amb la literatura catalana i molt activa a twitter (@labreuedicions). Amb Vulcano, La breu ha estrenat una col·lecció de narrativa amb la qual es volen donar a conèixer nous valors joves, arriscats, innovadors, sorprenents i de qualitat que comencen a treure el cap en el nostre àmbit lingüístic. Joventut, risc, innovació, sorpresa i qualitat són els ingredients que configuren aquest ‘Vulcano’, un llibre arriscat i potser polèmic, que esperem generi un debat ben “explosiu”.

Per obrir boca, podeu llegir l’argument del llibre:

“Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern.
A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.”

I aquí teniu una nota sobre l’autor:

Max Besora va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc.
Des de fa tres anys treballa de professor de català i castellà per a estrangers. L’any 2008 va guanyar el Premi Benet Ribas de poesia amb L’espectre elec-tromagnètic i amb els diners del botí finança els seus estudis universitaris.

Iniciarem la tertúlia el proper dia 10 de febrer, amb les etiquetes #llegimvulcano i #maxbesora, i també com sempre #llegimipiulem.

PD: Aprofitem també per renovar el nostre avatar a twitter, amb una nova imatge per als dies de fred i dissenyada, com sempre, per la Regina Puig.

Breu i en català!

Posted on | dijous, 1 de desembre del 2011 | No Comments

I ara 'Una terra solitària', de Bel Olid

Posted on | dijous, 20 d’octubre del 2011 | No Comments

Després de Grans èxits, us proposem la lectura d’Una terra solitària, de Bel Olid (Mataró, 1977). Publicat per l’Editorial Empúries el passat abril, cal que sapigueu que Una terra solitària es va emportar el Premi Documenta 2010. Tot i que aquesta és la seva primera novel·la, Bel Olid ja havia publicat l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (Premi Rovelló 2010) i el conte Crida ben fort, Estela (Premi Qwerty al millor llibre infantil 2009).

L’autora amb ja tres premis a la butxaca retrata sense eufemismes tres generacions d’immigrants, i ho fa a través de tres veus distintes. I diu que va escriure aquesta història a raig, en uns quants dies de no menjar i no dormir, com si algú li dictés. Com va escriure Sebastià Benassar, Una terra solitària és una novel·la que parla de la supervivència i de la valentia. I sempre des del punt de vista de les dones, que són les que han tirat sempre endavant.

Immigració, abusos sexuals, la relació entre dues dones, la cultura i la lectura, són només alguns dels temes que van lliscant en cada capítol.

Un breu fragment per fer-vos-en venir ganes: “Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal”.

I a Una terra solitària també hi trobarem una banda sonora pròpia en català, que es converteix en un repàs de la música més contemporània, o sigui que llegirem, piularem i escoltarem!

Us deixem uns dies per comprar-lo i/o demanar-lo a les biblioteques, i començarem la tertúlia a principis de novembre.

Les etiquetes #belolid #unaterrasolitaria

Bona lectura!

Tanquem la tertúlia sobre #gransexits

Posted on | dimarts, 18 d’octubre del 2011 | No Comments

Tanquem la tertúlia sobre #gransexits de l'Editorial Moll (@edimoll) i engeguem els motors per a la propera. Podeu saber o repassar tot el que s'ha dit en aquesta tertúlia poètica a través dels tweetdocs que podeu consultar aquí, aquí i aquí.

I també podeu consultar les piulades específiques sobre cada poeta:

Manel Marí [enllaç]
Josep Lluís Aguiló [enllaç]
Sebastià Alzamora [enllaç]

Les etiquetes #gransexits #manelmari #sebastialzamora #jlaguilo i #pjmartorell queden ara en les vostres mans.

Recordeu que també podeu continuar compartint poesia amb l'etiqueta #piulempoesia.

Us esperem a la propera tertúlia!

Llegim i Piulem, millor bloc corporatiu de literatura als Premis Blocs

Posted on | dimarts, 4 d’octubre del 2011 | No Comments

Dissabte 1 d’octubre vam ser (Neus Pinart i Judith Vives físicament i Laura Santacruz de forma virtual) a La Seu d’Urgell, a la cerimònia d’entrega dels Premis Blocs Catalunya que organitza l’associació STIC.Cat. El bloc de ‘Llegim i Piulem’ va resultat el guanyador en la categoria de millor bloc corporatiu de literatura. Vam recollir el premi de mans de l’escriptor andorrà Albert Villaró. No cal que us expliquem l’alegria i satisfacció que ens ha fet aquest premi, pel que suposa de reconeixement a aquest projecte iniciat fa tan sols un any i mig. Un projecte que s’ha desenvolupat des de la ciutadania, des del gust per la lectura i que es vol al marge dels interessos dels mercats editorials i des de les institucions; amb la voluntat de compartir i fer participatiu el plaer per la lectura i amb el desig de posar en contacte persones amb interessos comuns, que parlem la mateixa llengua i que procedim de diferents punts dels Països Catalans. Per això, aquest premi és també un reconeixement a totes i tots els lectors i piuladors que participen en les tertúlies i les activitats que proposem, així com també a les editorials i les llibreries que ens en fan difusió.

La cerimònia d’entrega dels Premis Blocs Catalunya es va celebrar a la Sala de Cultura Sant Domènec de la capital de l’Alt Urgell. En total es van repartir 24 premis, distribuïts en 12 categories temàtiques (dins les quals es distingia entre blocs personals, corporatius i professionals), i dos premis especials STIC. A la web d’STIC.cat podeu trobar la llista completa de guardonats [enllaç], i al bloc Betes i clicks, que també va resultar premiat, hi trobareu [enllaç] un apunt amb comentaris sobre tots els blocs que es van endur premi.

La dissenyadora Regina Puig, autora del nou logotip de 'Llegim i Piulem', ens ha fet una versió especial de l'avatar per celebrar aquest premi, el podeu veure il·lustrant aquesta entrada i també com a avatar al nostre twitter.



A banda, us deixem amb algunes fotografies més de l'acte d'entrega dels Premis Blocs.


Fotografia de grup de tots els premiats a la quarta edició dels Premis Blocs


Piulant la gran notícia a Twitter després de recollir el premi.


Amb l'alcalde de La Seu d'Urgell, Albert Batalla

Grans èxits del moment

Posted on | dissabte, 3 de setembre del 2011 | No Comments

LlegimiPiulem als Premis Blocs 2011

Posted on | divendres, 15 de juliol del 2011 | 1 Comment

I al juliol, La memòria de les formigues, de Iolanda Batallé

Posted on | diumenge, 19 de juny del 2011 | No Comments

Estrenem logo!

Posted on | dimarts, 14 de juny del 2011 | No Comments

Els qui ja heu vist l’Storify de Llegim i Piulem, ja heu pogut veure que el passat 6 de juny vam celebrar el nostre primer any a la xarxa. Un any de tertúlies 2.0, diverses, compartides i esperades.

Feia temps que hi donàvem voltes. La imatge identificativa de Llegim i Piulem no era pròpia i per l’embranzida que prenia el projecte crèiem que havia arribat l’hora de tenir un logo exclusiu.

Esperem que us el feu ben vostre!

PD: Moltíssimes gràcies, Regina!

Cloenda de #teoriadecatastrofes

Posted on | dilluns, 13 de juny del 2011 | No Comments

D'esquerra a dreta: Òscar Intente, Moisès Maicas,
Toni Cabré, Laura Aubert i Abell Coll

Gràcies a la col·laboració de la companyia que aquests dies hi està representant ‘Teoria de catàstrofes’ –el text que us havíem proposat de comentar en l’apunt de ‘Llegim teatre!’ –, vam posar-nos d’acord per fer un twitt-col·loqui després de la representació, que servís per cloure aquesta nostra lectura.

Els participants en la tertúlia 2.0 de #teoriadecatastrofes, van agrair la possibilitat de poder comentar un text un cop vist dalt de l’escenari, però sobretot el privilegi que representava poder-ho fer també amb l’autor d’aquest text. Intercanvi d’opinions, de sensacions, de com diferents es veuen els personatges en la lectura d’un text teatral o un cop tenen vida gràcies al treball dels actors.

A ells tres –Òscar Intente, Laura Aubert i Abel Coll–; al director, Moisès Maicas, i a l’autor, Toni Cabré, els agraïm la possibilitat que ens han donat de veure néixer i créixer aquest projecte. La proposta de fer una lectura d’un text teatral no era fàcil (estem massa acostumats a veure teatre, però poc a llegir-lo), però ens han permès compartir aquest seu trajecte: primer, en la lectura dramatitzada a l’Ateneu Barcelonès, després en l’estrena, el 14 de maig, al Teatre Monumental, i ara amb el twitt-col·loqui al Teatre Gaudí.

I en Toni Cabré i l’Abel Coll, a més, s’han introduït en aquest món 2.0 que representa el Twitter, ajudant als comentaris que els piuladors els adreçaven. Esperem que no l’abandonin.

L’obra seguirà al Teatre Gaudi fins el 26 de juny, o sigui que encara us queden dies. Si us hi engresqueu, ja sabeu que teniu el text digital en l’apunt ‘Llegim teatre!’. Us el recomanem. Hi ha frases contundents, actuals i demolidores, que fan pensar en tota mena de catàstrofes.

Mantindrem les etiquetes de #piulemteatre i #teoriadecatastrofes encara uns dies, fins que anunciem la nova tertúlia de LlegimiPiulem.