Uns quants apunts inèdits i diversos papers d'edició dispersa i difícil, els uns i els altres exhumats sense un propòsit precís, constitueixen aquest breu llibre "d'exercicis espirituals". (...) Com a tals me'ls vaig plantejar, a cada ratlla, posant-me a prova i posant a prova les paraules que tenia a l'abast: una temptativa més de comprendre, i feta sempre a consciència de la precarietat semàntica del verb "comprendre" i de tots els subjectes i els predicats possibles. El resultat és d'una incertesa total. Per dir-ho millor, és la incertesa total. (...) I això és tot. O no. Provocar més preguntes en el lector ha estat la meua primera intenció a l'hora d'escriure, i crec que sóc, si alguna cosa sóc, un discret propagandista de la inseguretat intel·lectual (...) Si el recull que avui presente amb les divagacions que m'obsessionen ha d'aguantar-se amb una referència retòrica, podria ser "sagitari". A capdavall, jo vaig nàixer un 23 de novembre. Ho ignore tot de l'astrologia, del zodíac, dels horòscops. Però em fa una relativa gràcia el recurs. Sagitari...

J.F.

Sueca, diumenge de Rams, 1985

Joan Fuster no necessita paràfrasi.

El pròxim 15 de setembre començarà la tercera tertúlia de @llegimipiulem, aquesta vegada dedicada a Sagitari, de Joan Fuster, un del més brillants intel·lectuals valencians del segle xx. Es tracta d'una obra assagística - sí, novament fragmentària, en ocasions fins a l'aforisme!- que palesa la mirada lúcida i provocadora i l'alt nivell intel·lectual i literari de l'obra fusteriana. L'obra d'un clàssic de la literatura catalana contemporània.
Després del virtuosisme de Xocolata desfeta, de J-L. Lluís i de la ficció poètica d'Olor de violetes, de J. Campmajó, deixem-nos (re)fer pel pensament de Joan Fuster. Provisionalment, això sí...