Posted on | diumenge, 19 de juny del 2011 |
Després de les dues darreres tertúlies –la de literatura digital i la del text teatral–, us proposem la lectura de
La memòria de les formigues, de Iolanda Batallé, d'
Ara Llibres (2009).
Què n’han dit de
La memòria de les formigues?
Jaume Vidal va escriure: “Una novel·la protagonitzada per una dona que per circumstàncies de la vida acaba treballant amb un tractor netejant platges. Com a bona capricorn que és la Iolanda Batallé, aquest pretext li serveix per indagar sobre el sentit de l'existència, que és una de les obsessions dels capricorn. Aquesta i, amb l'esforç i obstinació de les formigues, aconseguir els objectius que es marquen. Iolanda Batallé, de moment, ja n'ha aconseguit un d'important.”
Isidre Grau: ‘Destapa la capsa dels trons d’una generació acusada de guardar la pólvora en remull’.
Laia Fàbregas: ‘A través de petites finestres de nostàlgia, ens mostra una història plena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereïdorament fràgil. Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més.’
Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) ha viscut a Anglaterra, a l’Argentina, al Marroc, a Sud-àfrica, als Estats Units i al Baix Empordà. Llicenciada en filologia, periodista col·legiada i màster en direcció d’empreses, ha col·laborat en mitjans com El Observador, El Periódico, Diari de Girona, RAC1 i Com Ràdio, entre d’altres. Actualment viu a Barcelona: és la directora editorial de La Galera, el segell infantil del Grup Enciclopèdia Catalana, i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La memòria de les formigues és la seva primera novel·la.
I als piuladors que vulguin participar-hi, ja ho sabeu: teniu deu dies per demanar, comprar o buscar el llibre a les biblioteques, i a partir del proper 1 de juliol donarem per iniciada la tertúlia.
Iolanda escriu: ‘Les onades conversen escalonades, mantenen un diàleg constant entre elles. Primer comença una de tímida en una banda de la platja: fssss, i segueix una altra de més forta fsssssss, i la tercera és més potent, i després torna a venir la suau.’ Ella té onades, nosaltres tenim les piulades de LlegimiPiulem, en diàleg constant.
Bona lectura i bona tertúlia!
Comments
Leave a Reply