Sobre aquest blog

Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twitter. Des d'aquest bloc us informarem de properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem

I al juliol, La memòria de les formigues, de Iolanda Batallé

Posted on | diumenge, 19 de juny del 2011 | No Comments


Després de les dues darreres tertúlies –la de literatura digital i la del text teatral–, us proposem la lectura de La memòria de les formigues, de Iolanda Batallé, d'Ara Llibres (2009).

Què n’han dit de La memòria de les formigues?
Jaume Vidal va escriure: “Una novel·la protagonitzada per una dona que per circumstàncies de la vida acaba treballant amb un tractor netejant platges. Com a bona capricorn que és la Iolanda Batallé, aquest pretext li serveix per indagar sobre el sentit de l'existència, que és una de les obsessions dels capricorn. Aquesta i, amb l'esforç i obstinació de les formigues, aconseguir els objectius que es marquen. Iolanda Batallé, de moment, ja n'ha aconseguit un d'important.”
Isidre Grau: ‘Destapa la capsa dels trons d’una generació acusada de guardar la pólvora en remull’.
Laia Fàbregas: ‘A través de petites finestres de nostàlgia, ens mostra una història plena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereïdorament fràgil. Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més.’

Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) ha viscut a Anglaterra, a l’Argentina, al Marroc, a Sud-àfrica, als Estats Units i al Baix Empordà. Llicenciada en filologia, periodista col·legiada i màster en direcció d’empreses, ha col·laborat en mitjans com El Observador, El Periódico, Diari de Girona, RAC1 i Com Ràdio, entre d’altres. Actualment viu a Barcelona: és la directora editorial de La Galera, el segell infantil del Grup Enciclopèdia Catalana, i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La memòria de les formigues és la seva primera novel·la.

I als piuladors que vulguin participar-hi, ja ho sabeu: teniu deu dies per demanar, comprar o buscar el llibre a les biblioteques, i a partir del proper 1 de juliol donarem per iniciada la tertúlia.

Iolanda escriu: ‘Les onades conversen escalonades, mantenen un diàleg constant entre elles. Primer comença una de tímida en una banda de la platja: fssss, i segueix una altra de més forta fsssssss, i la tercera és més potent, i després torna a venir la suau.’ Ella té onades, nosaltres tenim les piulades de LlegimiPiulem, en diàleg constant.

Bona lectura i bona tertúlia!

Category: ,

Estrenem logo!

Posted on | dimarts, 14 de juny del 2011 | No Comments






















Els qui ja heu vist l’Storify de Llegim i Piulem, ja heu pogut veure que el passat 6 de juny vam celebrar el nostre primer any a la xarxa. Un any de tertúlies 2.0, diverses, compartides i esperades.

Amb l’Storify podeu passejar-vos per la feina feta, les piulades, les obres triades i els participants més actius.

Feia temps que hi donàvem voltes. La imatge identificativa de Llegim i Piulem no era pròpia i per l’embranzida que prenia el projecte crèiem que havia arribat l’hora de tenir un logo exclusiu.

Vam plantejar-ho a la dissenyadora mataronina Regina Puig i estem entusiasmades amb el resultat. Ah, i el que de moment us podem dir és que el nostre serà un logo actiu i canviant –tal com són les coses a la xarxa! Però potser, més endavant, us poder-vos anunciar més coses de merchandising...

Esperem que us el feu ben vostre!

PD: Moltíssimes gràcies, Regina!

Category: ,

Cloenda de #teoriadecatastrofes

Posted on | dilluns, 13 de juny del 2011 | No Comments

D'esquerra a dreta: Òscar Intente, Moisès Maicas,
Toni Cabré, Laura Aubert i Abell Coll

Aquests dies estem de cloendes. Si el dia 6 de juny vam trobar-nos a l’Arts Santa Mònica per cloure la tertúlia de #poeticaidigital, ahir vam fer-ho al Teatre Gaudí de Barcelona.

Gràcies a la col·laboració de la companyia que aquests dies hi està representant ‘Teoria de catàstrofes’ –el text que us havíem proposat de comentar en l’apunt de ‘Llegim teatre!’ –, vam posar-nos d’acord per fer un twitt-col·loqui després de la representació, que servís per cloure aquesta nostra lectura.

Els participants en la tertúlia 2.0 de #teoriadecatastrofes, van agrair la possibilitat de poder comentar un text un cop vist dalt de l’escenari, però sobretot el privilegi que representava poder-ho fer també amb l’autor d’aquest text. Intercanvi d’opinions, de sensacions, de com diferents es veuen els personatges en la lectura d’un text teatral o un cop tenen vida gràcies al treball dels actors.

A ells tres –Òscar Intente, Laura Aubert i Abel Coll–; al director, Moisès Maicas, i a l’autor, Toni Cabré, els agraïm la possibilitat que ens han donat de veure néixer i créixer aquest projecte. La proposta de fer una lectura d’un text teatral no era fàcil (estem massa acostumats a veure teatre, però poc a llegir-lo), però ens han permès compartir aquest seu trajecte: primer, en la lectura dramatitzada a l’Ateneu Barcelonès, després en l’estrena, el 14 de maig, al Teatre Monumental, i ara amb el twitt-col·loqui al Teatre Gaudí.

I en Toni Cabré i l’Abel Coll, a més, s’han introduït en aquest món 2.0 que representa el Twitter, ajudant als comentaris que els piuladors els adreçaven. Esperem que no l’abandonin.

L’obra seguirà al Teatre Gaudi fins el 26 de juny, o sigui que encara us queden dies. Si us hi engresqueu, ja sabeu que teniu el text digital en l’apunt ‘Llegim teatre!’. Us el recomanem. Hi ha frases contundents, actuals i demolidores, que fan pensar en tota mena de catàstrofes.

Mantindrem les etiquetes de #piulemteatre i #teoriadecatastrofes encara uns dies, fins que anunciem la nova tertúlia de LlegimiPiulem.

Gràcies a tots per participar-hi!

Category: ,

#Poeticaidigital. Acte de cloenda?

Posted on | dissabte, 11 de juny del 2011 | No Comments



El dissabte 4 de juny ens vam aplegar a l'espai Arts Santa Mònica per cloure la tertúlia #poeticaidigital. Va ser un honor poder fer-ho amb Laura Borràs, directora del grup de recerca Hermeneia, i amb la seua reflexió sobre Twitter com a nou espai de lectura i com a repte expressiu.



I, a més, vam poder valorar aquesta experiència d'una manera personalíssima ací, ací i ací.

Ara bé, sense cap dubte, la bellesa i l'emoció ens les va regalar Oreto Doménech, que tot i no seure a la taula amb nosaltres, hi era ben a prop.



Gràcies Oreto, gràcies Laura, gràcies Hermeneia per aquest viatge iniciàtic i revelador que no es tanca ja que no ha estat cap altra cosa que un inici de finestres obertes.
De bat a bat!

Category: , , ,

Tertúlia actual



Piulem Poesia

Seguidors