Sobre aquest blog

Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twitter. Des d'aquest bloc us informarem de properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem

I ara 'Una terra solitària', de Bel Olid

Posted on | dijous, 20 d’octubre de 2011 | No Comments



Després de Grans èxits, us proposem la lectura d’Una terra solitària, de Bel Olid (Mataró, 1977). Publicat per l’Editorial Empúries el passat abril, cal que sapigueu que Una terra solitària es va emportar el Premi Documenta 2010. Tot i que aquesta és la seva primera novel·la, Bel Olid ja havia publicat l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (Premi Rovelló 2010) i el conte Crida ben fort, Estela (Premi Qwerty al millor llibre infantil 2009).
L’autora amb ja tres premis a la butxaca retrata sense eufemismes tres generacions d’immigrants, i ho fa a través de tres veus distintes. I diu que va escriure aquesta història a raig, en uns quants dies de no menjar i no dormir, com si algú li dictés. Com va escriure Sebastià Benassar, Una terra solitària és una novel·la que parla de la supervivència i de la valentia. I sempre des del punt de vista de les dones, que són les que han tirat sempre endavant.
Immigració, abusos sexuals, la relació entre dues dones, la cultura i la lectura, són només alguns dels temes que van lliscant en cada capítol.
Un breu fragment per fer-vos-en venir ganes: “Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal”.
I a Una terra solitària també hi trobarem una banda sonora pròpia en català, que es converteix en un repàs de la música més contemporània, o sigui que llegirem, piularem i escoltarem!
Us deixem uns dies per comprar-lo i/o demanar-lo a les biblioteques, i començarem la tertúlia a principis de novembre.
Les etiquetes #belolid #unaterrasolitaria
Bona lectura!

Comments

Leave a Reply

Tertúlia actual



Piulem Poesia

Blocs literaris recomanats

Seguidors