Parlar de #lagatera sense introduir-hi cap #spoiler és difícil. Fins i tot si n'apuntàvem els temes, les claus, els protagonistes, o els motius amb què ha estat bastida, cosa que trobem a la contraportada del llibre; o si en valoràvem l'estil, la tècnica, el treball lingüístic, els tributs literaris, la intertextualitat, etc., cosa que farem plegats a la tertúlia, sentiríem que ja privàvem cada lector d'una part important del procés de construcció dels sentits de la novel·la.

La gatera, de Muriel Villanueva, és una obra que ens ha captivades. Hi ha una escriptura treballadíssima que, tanmateix, se'ns aboca a rajaploma, de la qual no es pot fer sinó una lectura a gallet, que sadolla i ens fa pensar llargament en allò que hem gaudit. I repensar-ho. I tornar-hi.

És una novel·la aparentment senzilla, que es llig amb avidesa; una mena de trencaclosques de poques peces i encaix complex. I perfecte.

Va reblerta de vida i de literatura. És una cosa i és l'altra, alhora. Quan es toquen és com posar-se els dits entre les cames.

Doncs sí, també és (com) això.

Mèu!

Aquesta és la nostra proposta per al juliol; juntament amb l'autora @murielvillanuev, esperem (re)trobar-vos a la tertúlia sobre #lagatera, una lectura espectacular per celebrar els dos primers anys de @llegimipiulem 

Ens hi acompanyeu?

(apuntat per @lalectora)

One Response to “Mèu? Toc toc toc toc toc toc toc toc....”

1. 
   Rosa Maria
   2 de juliol del 2012, a les 10:41
   L'autor ha eliminat aquest comentari.