Fatxenda
Fa 3 anys
EL FINAL DE LA GATERA... (2)
Posted on | diumenge, 29 de juliol del 2012 | No Comments
... en una imatge!
La Tara? El Tàron? No ho sabem. Ara és aquí; deu haver sorgit dels tuits sobre el final de #Lagatera.
Gràcies!
Category:
La gatera
El final de la gatera...
Posted on | dimarts, 24 de juliol del 2012 | No Comments
...en un tuit!
Aquest juliol fem tertúlia sobre #Lagatera de @murielvillanuev. Voleu llegir-ne la crònica? En aquest Storify la trobareu.
També podeu gaudir-ne de la música de l'obra en aquesta llista a Spotify, i d'un recull d'imatges que hem anat compilant els lectors a Pinterest.
Finalment, si voleu resseguir les més de 700 piulades que s'han generat a la tertúlia, podeu fer-ho ací i ací.
Ara, com a traca final, tenim dues propostes més:
- La primera, que en un tuit adjectiveu el desenllaç de la gatera: "El final de #lagatera és..." Després, podreu, és clar, parlar-ne amb tant de tuits com considereu necessaris, però trobem que, si més no, aquest repte, com a exercici d'escriptura, pot resultar interessant...
- La segona, és un tuitcol·loqui, un vermut amb Muriel Villanueva i Perarnau. Aquesta trobada serà diumenge 29 de juliol, a les 13h. Hi podrem dialogar amb l'autora sobre #Lagatera i sobre la tertúlia. Prepareu, doncs, l'aperitiu i gaudim-ne felinament i en aplec virtual. Si en aquell moment, tanmateix, no podreu estar connectats, podreu piular prèviament les vostres preguntes a Villanueva i ella mateixa les respondrà durant l'entrevista.
Col·laborem amb el festival Tiflollibre de lectura en veu alta
Posted on | dilluns, 25 de juny del 2012 | No Comments
Des de fa quatre anys, l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3 promou el festival Tiflollibre de lectura en veu alta. El certamen va néixer amb l’objectiu de posicionar la lectura en veu alta i la lectura en braille en la societat, i promocionar el llibre parlat com a eina d’integració. El festival es planteja com una suma de veus: les de persones de reconegut prestigi amb les de persones amb discapacitat visual. Totes elles participen de forma voluntària i desinteressada en aquesta sessió de lectura en veu alta, on es podran sentir fragments literaris seleccionats i llegits tant per les persones anònimes com pels personatges de renom. Aquesta suma de veus fa que Tiflollibre sigui molt més que un festival de lectura en veu alta, per convertir-se en un projecte solidari i integrador, amb la paraula i la comunicació com a eix central.
En la seva quarta edició, que tindrà lloc dimecres, dia 27, al CaixaForum de Barcelona, el festival Tiflollibre està dedicat a celebrar la joia de la paraula. Per això, les personalitats convidades a llegir en veu alta són professionals de les paraules, amb llarga trajectòria en el món de l’escena i la creació literària. L’actor i director teatral Josep Maria Pou, els escriptors Vicenç Villatoro i Jordi Cervera, els poetes Carles Duarte i Àlex Susanna, el periodista Jaume Clèries i l’autora de llibres infantils Núria Albertí pujaran a l’escenari per posar la seva veu al servei d’aquesta causa.
Des de Llegim i Piulem, convidats pel Centro Trinidad (organitzadors de l'esdeveniment), també ens hem sumat a aquesta iniciativa. Us convidem a assistir al festival i a fer-ne difusió, com també farem nosaltres amb les nostres piulades, que podreu seguir amb l’etiqueta #tiflollibre.
En aquest enllaç podeu consultar el dossier de premsa del festival.
Mèu? Toc toc toc toc toc toc toc toc....
Posted on | dilluns, 18 de juny del 2012 | 1 Comment
Parlar de #lagatera sense introduir-hi cap #spoiler és difícil. Fins i tot si n'apuntàvem els temes, les claus, els protagonistes, o els motius amb què ha estat bastida, cosa que trobem a la contraportada del llibre; o si en valoràvem l'estil, la tècnica, el treball lingüístic, els tributs literaris, la intertextualitat, etc., cosa que farem plegats a la tertúlia, sentiríem que ja privàvem cada lector d'una part important del procés de construcció dels sentits de la novel·la.
La gatera, de Muriel Villanueva, és una obra que ens ha captivades. Hi ha una escriptura treballadíssima que, tanmateix, se'ns aboca a rajaploma, de la qual no es pot fer sinó una lectura a gallet, que sadolla i ens fa pensar llargament en allò que hem gaudit. I repensar-ho. I tornar-hi.
És una novel·la aparentment senzilla, que es llig amb avidesa; una mena de trencaclosques de poques peces i encaix complex. I perfecte.
Va reblerta de vida i de literatura. És una cosa i és l'altra, alhora. Quan es toquen és com posar-se els dits entre les cames.
Doncs sí, també és (com) això.
Mèu!
Aquesta és la nostra proposta per al juliol; juntament amb l'autora @murielvillanuev, esperem (re)trobar-vos a la tertúlia sobre #lagatera, una lectura espectacular per celebrar els dos primers anys de @llegimipiulem
Llegim i piulem, de manual
Posted on | diumenge, 17 de juny del 2012 | No Comments
Lectura compartida a Twitter
La pràctica té la finalitat de compartir l'experiència lectora a Twitter. Es tracta de llançar a la xarxa social la proposta de lectura d'un llibre per al qual es tria un hashtag amb la paraula clau del títol del llibre que hem proposat per llegir. S'avança la data d'inici de lectura endavant. Totes les persones que hi participen fan comentaris sobre l'obra amb l'ús del hashtag que permet resseguir-ne el comentaris.
Posem alguns exemples, @judithvives, @npini, i @lalectora van llançar el projecte @llegimipiulem. El bloc de la iniciativa resumeix bé el projecte: "Llegim i piulem és una tertúlia literària 2.0 Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twiter. Des d'aquest blog us informarem de les properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem". Una de les tertúlies ha estat sobre #elcantdelajoventut de #montserratroig. En definitiva, la proposta té l'objectiu de valorar experiències de lectura compartida a twitter d'obres de la literatura catalana.
D'aquesta manera parla Gemma Lluch del nostre projecte a La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre, publicat per l'Editorial Bromera, com a activitat inspiradora d'activitats que fomenten la lectura a les aules com ara aquesta d'Ignasi Moral: La lectura a Twitter
Ben contentes. I agraïdes
I ara Avel·lí Artís-Gener, Paraules d'Opòton el vell
Posted on | dissabte, 21 d’abril del 2012 | 2 Comments
A les portes de la Diada de Sant Jordi, us proposem que busqueu, remeneu entre els llibres, aneu a les biblioteques, compreu o demaneu el llibre que hem pensat per a la propera tertúlia: Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener, perquè hem pensat dedicar tot el mes de maig –el mes que va néixer i que també va morir– a recordar-lo.
I què tenen en comú Tísner, Pere Calders i Joan Sales? Doncs que tots són de 1912 i tots tres s'exiliaren a Mèxic. Emmarcarem la tertúlia en la celebració de l'any literari 2012, perquè ens hi han
convidat a fer-ho des del comissariat de tal commemoració. Ja us avancem que més endavant tindrem la sort de comptar amb l'aportació
de Laura Borràs, comissària d'aquesta festa literària i institucional.
Trobo molt encertat l’acrònim que Màrius Serra li va regalar i que retrata les diferents facetes de la vida de Tísner: T suggereix traductor, I il·lustrador i il·lusionador, S soldat i scrabblista, N ninotaire o novel·lista, E enigmista i escenògraf i R retratista i reporter. El mateix Tísner havia dit: “No puc dir qui sóc sinó què sóc i, encara, per aproximació.”
Del 18 novembre de 1989, un dissabte, tinc una cinta de cassete que em recorda la tarda que vaig passar al seu pis de Barcelona. Em va impactar la cadència de la seva veu, greu i pausada, però també el seu somriure sorneguer. Tot era bonhomia, tot era parlar dels altres, sobretot del seu estimat Pere Calders. Segur que aleshores jo no era conscient de la importància de tenir enregistrada la nostra conversa. Quin greu que em sabria ara no tenir-la!
Va entrar al món del periodisme als divuit anys, gràcies a Josep Janés i Oliver, amb qui feia la revista Bandera, un poeta extraordinari. “En Janés havia de fer una redacció només d’amics, que tinguessin ganes d’escriure i, és clar, en Janés hi confiava molt. Érem amics de fa molts anys i llavors va entrar en acció l’Àngel Estivill –aquell que després vaser el director de L’Hora, aquell setmanari d’aquell diari comunista– i jo. Després, de corrector vam tenir un noi que es deia Salvador Marsal i Picas; després vam tenir en Joan Sales, el d’Incerta Glòria... Bé, érem uns quants, tots molt amics, d’una edat semblant. Érem molt amics i vam fer una redacció amb molt bon ambient”.
Autor d’una extensa bibliografia, que podreu trobar en els enllaços que compartim, però també de les traduccions d’obres de Truman Capote (A sang freda), Gabriel García Márquez (Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada), José Luis Borges (L’Aleph), Mario Vargas Llosa (Els cadells i altres narracions) o Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor).
Maria Antònia Oliver va dir que Paraules d’Opòton el vell (1969) era el llibre de Mèxic, la declaració d’amor a Mèxic, la terra que l’acollí. A través de l’Opòton (que podria ser un Tísner trapella), se’ns explica la història d’un descobriment al revés, dels indis que descobreixen Galícia. És un llibre ple de tendresa i de sentit de l’humor, àgil i fresc, però no frívol ni simple. Margarita Aritzeta el descriu com un llibre ple de cultura, de respecte i d’humanitat. I és que Tísner era així: trapella, tendre, amb bon humor, àgil i fresc.
Artís-Gener s’estimava molt les Paraules d’Opòton el vell: “Em vaig inventar la conquesta al revés. I el mèrit de la documentació que vaig haver de fer per a escriure-la. Pensa que no havia estat mai a Galícia i que vaig haver de treballar molt per a fer versemblant el viatge d’Opòton per terres gallegues. Però jo crec que el mèrit principal és la trapelleria”.
Ell creia que per altres coses potser no, però que per les Paraules d’Opòton el vell seria recordat. I quina millor manera de fer-ho ara que ens apropem al seu centenari?
Ah! I independentista i compromès amb la llengua fins al final...
Us proposem les etiquetes #Tisner #Opoton i la menció a @artis_gener
Bona diada de Sant Jordi!
Enllaços:
Pàgina dels 100 anysTísner-Facebook
Foc d’encenalls: Tísner i Josep Maria Francès, companys de viatge.
Category:
Avel·lí Artís-Gener,
Tísner
Carretera secundària
Posted on | dimarts, 28 de febrer del 2012 | No Comments
Si sou tuitaries, potser que el nom de
El llibre l’ha editat Proa i aquest és l’argument que es pot llegir a la contraportada:
El Jonàs passa un cap de setmana a casa del seu pare, viudo i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonàs que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars. Quina mena de persona és, el pare del Jonàs? I el Jonàs, pare i divorciat, reclòs en la seva feina d’il·lustrador, què en vol fer, de la seva vida? L’empremta d’aquestes preguntes no formulades pesa sobre el protagonista d’una història feta de mitges veritats que revelen veritats molt fondes. Una investigació policial amb desenllaç sorprenent acabarà de posar els personatges davant del mirall.
Proa presenta al gran públic un escriptor que durant vint anys ha tingut l’elogi de la crítica.
I aquestes, les primeres opinions que ha generat:
“Una obra emotiva e intensa, de calidad, para el gran público.”
Julià
Guillamon, La Vanguardia“Una elegància enèrgica que recorda els guions dels germans Coen.”
Vicenç
Pagès, El Periódico“La capacitat de narrar d’aquest autor és extraordinària. Hi ha molts
passatges [...] en què el lector pot tenir la impressió de llegir Auster.”
Jordi Llavina, El Mundo
“Una senyora novel·la, d’aquelles en què cada detall té sentit. Tan ben escrita que no es nota. Travada amb un ofici envejable. I apta per a un públic ampli.”
Eva Piquer, Avui
Com sempre, us deixem uns dies per buscar el llibre i fixem la data d’inici de la tertúlia per al proper 10 de març.
Farem servir les etiquetes #janquim i #carreterasecundaria
Presentació del llibre Amunt, IV Premi Helena Jubany
Posted on | divendres, 24 de febrer del 2012 | No Comments
Aquest apunt dóna el tret de sortida a noves iniciatives relacionades amb la literatura i els llibres a les quals ‘LlegimiPiulem’ vol sumar-se, compartir i donar a conèixer.
Així doncs, el proper dilluns 27 de febrer serem a la Llibreria Robafaves, a la presentació del llibre Amunt, el conte guanyador del IV Premi Helena Jubany.
A l’acte hi haurà l’actor Joan Pera, que ha posat veu a la narració oral de l’obra, i hi intervindran, ambdós per videoconferència, la Marina Guardiola, autora del llibre, i en Xavier Ribas, que l’ha il·lustrat.
Per a qui no el conegui, el Premi Helena Jubany, de narració curta o recull de contes per a ser explicats, es creà amb la finalitat de mantenir viu el record de l’Helena, enamorada del món dels llibres des de tots els angles –lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera, bibliotecària, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes–, i d’encomanar el seu gust per la lectura i la ficció literària tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral.
Justament perquè és un premi de narració curta o recull de contes per a ser explicats, hem pensat que no n’hi ha prou amb la presentació del conte guanyador, i volem anar una mica més enllà.
Així, ja us podem avançar que l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, El Públic i @llegimipiulem, de cara al mes d’abril –més del llibre per excel·lència–, mirarem d’organitzar una lectura col·lectiva amb els contes premiats i alguns contes de l’Helena. Però de tot això ja en donarem detalls més endavant.
Amunt, de la Marina Guardiola, s’afegeix a la llista dels guanyadors d’altres convocatòries: El karma del carnisser, de Xavier Cabús (2008); Compta comptes, de Joan-Lluís Moreno i Congost (2009) i Blanc, de Jordi Soler i Comas (2010)
En darrer lloc, afegir que ens agrada especialment començar aquestes iniciatives al marge de les tertúlies 2.0 amb aquesta presentació, que ajudarà a la divulgació del Premi i a mantenir viu el record de l’Helena.
Per a més informació:
Associació Helena Jubany i Lorente: http://helena.jubany.cat/
Web de l’Helena Jubany (Mataró, 1974 – Sabadell, 2001): http://helena.jubany.cat/
I us proposem l'etiqueta #helenajubany per a seguir dilluns la presentació del llibre.
L’esclat del volcà
Posted on | dimarts, 31 de gener del 2012 | No Comments
Aprofitem aquest mes de febrer que arrenca tan fred per fer-vos una proposta literària que, pensem, caldejarà l’ambient: Vulcano, de Max Besora. I és que no volem que la lectura ens deixi indiferents. Creiem que ho podem aconseguir amb aquesta primera novel·la d’un autor prometedor, que ha editat el seu llibre gràcies a La breu, una editorial petita però compromesa amb la literatura catalana i molt activa a twitter (@labreuedicions). Amb Vulcano, La breu ha estrenat una col·lecció de narrativa amb la qual es volen donar a conèixer nous valors joves, arriscats, innovadors, sorprenents i de qualitat que comencen a treure el cap en el nostre àmbit lingüístic. Joventut, risc, innovació, sorpresa i qualitat són els ingredients que configuren aquest ‘Vulcano’, un llibre arriscat i potser polèmic, que esperem generi un debat ben “explosiu”.
Per obrir boca, podeu llegir l’argument del llibre:
“Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern.
A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.”
I aquí teniu una nota sobre l’autor:
Max Besora va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc.
Des de fa tres anys treballa de professor de català i castellà per a estrangers. L’any 2008 va guanyar el Premi Benet Ribas de poesia amb L’espectre elec-tromagnètic i amb els diners del botí finança els seus estudis universitaris.
Iniciarem la tertúlia el proper dia 10 de febrer, amb les etiquetes #llegimvulcano i #maxbesora, i també com sempre #llegimipiulem.
PD: Aprofitem també per renovar el nostre avatar a twitter, amb una nova imatge per als dies de fred i dissenyada, com sempre, per la Regina Puig.
Breu i en català!
Posted on | dijous, 1 de desembre del 2011 | No Comments
A Llegim i piulem ens hem adelitat sovint amb la peça petita, amb l'obra fragmentària: els exercicis d'estil, la poesia, la càpsula assagística i l'aforisme, la joia digital... Ara, volem continuar amb aquesta experiència lectora tot acostant-nos a la narrativa breu, al conte.
La tradició catalana, sobretot la del segle xx, n'és ben llarga i esponerosa. Hem volgut, per tant, dedicar-hi una tertúlia, que començarem ara, el pròxim dia 10, i que mantindrem durant els mesos de desembre i gener.
De la llarga llista d'autors de la literatura catalana que han conreat -i conreen-, amb mestria, el gènere, hem triat Montserrat Roig i El cant de la joventut, perquè s'acaba de commemorar el 20è aniversari de la mort de l'autora i hem trobat que fóra una bona manera de participar encara -i mantindre'n l'actualitat- en l'homenatge que la catosfera li acaba de retre; i perquè trobem aquest seu recull una literatura delicada de gran alé vital.
En parlarem amb les etiquetes #MontserratRoig i #cantjoventut
Aquesta vegada, a més, volem emmarcar la tertúlia en l'exploració d'un quefer literari amb molt bona salut a casa nostra i en l'acostament a una gran nòmina de contistes, esdevinguts clàssics, i de grans (joves) promeses (consolidades) de la literatura catalana.
Vos n'anirem parlant i piulant i volem que vos hi animeu també vosaltres. Heus ací les nostres propostes per a aquesta tertúlia #breuiencatala
- Com en aquell #Xocolata desfeta a la manera de, vos convidem, de nou, a que escriviu (als vostres blogs) sota el títol de Breu i en català, sobre un conte, un relat d'autor català que estimeu i del qual recomaneu la lectura.
- Talment fem amb #piulempoesia, vos encoratgem a que compartiu propostes (contistes, reculls, relats, citacions de narrativa breu catalana, etc.) i les vostres pròpies creacions, mitjançant les vostres piulades i l'etiqueta #breuiencatala
Category:
#piulempoesia,
#poeticaidigital,
assaig,
conte,
Joan Fuster,
Montserrat Roig,
poesia,
xocolata
Els nostres blocs
-
-
Ja fa un mes dels 7 mesosFa 8 anys
-
Punt i apartFa 12 anys
Blocs literaris recomanats
-
-
Des de llunyFa 9 anys
